Criterio

SPAIN IS DIFFERENT

Que Espanya és diferent és innegable. El problema és que la majoria de vegades els espanyols són diferents "a pitjor".

Posem per cas, el Parlament Europeu. El màxim òrgan representatiu dels ciutadans de la Unió Europeu. Parlaments i votacions en més de vint llengües, cadascuna d'elles amb la seva corresponent traducció simultània.

Doncs en aquest paratge ultraformal, resulta que la cabina de traducció al castellà ha de donar la nota, mostrant-se castissa com poques. Allí on tots els països tenen la seva cabina amb un indicador oficial amb l'idioma (grec, portuguès, etcètera) la cabina espanyola va arrencar el seu identificador i hi ha enganxat un parell de DIN-A4 d'aspecte més aviat lamentable. El motiu?

Resulta que a la cabina espanyola hi posava "castellano", perquè l'idioma oficial de cada país a la Unió Europea és el que reconeix la Constitució de cada país. La constitució espanyola decreta el "castellano" com a llengua oficial, així que a la cabina de traducció espanyola hi posava castellano. Però aquesta nomenclatura no agrada a les espanyes, que consideren que el seu idioma és "espanyol", sense arribar a comprendre que a Espanya s'hi parlen d'altres llengües amb identitat pròpia i diferenciada.

El canvi de "castellano" a "español" a la cabina hagués significat un borrall de burocràcia interminable, de manera que els espanyols van gratar fins a desenganxar l'identificatiu anterior i van fent amb aquestes fotocòpies tant lamentables. Un parell de DIN A4 que retraten a la perfecció com va el país.

FOTOS:
www.directe.cat/redimensiona/220/220/1478
www.directe.cat/imatges/parlament-europeu-1.jpg

www.directe.cat/puntdemira/spain-is-different-1814

Guste o no, "español" y "castellano" son sinónimos cuando actúan como sustantivos.

La denominación "español" no niega la existencia de otras lenguas españolas (este último, es un adejtivo), es decir, de España.

Igual que el sustantivo "catalán" no niega la existencia de otras lenguas catalanas, es decir, de Cataluña, como lo son el español y el aranés.

Sustantivo-adjetivo. Dos cosas distintas.

¿Repetimos?

CIUTADANS ES DESINTEGRA, QUINA LLÀSTIMA!

És la notícia del dia: l'ala esquerra de Ciutadans ha dimitit. El partit que ha tornat l'entusiasme polític als ciutadans ha patit un daltabaix. A la redacció les llàgrimes cauen galtes avall. Tots els redactors vestim avui de dol. La bandera pirata, que presideix l'edifici, oneja a mig pal. La vida és dura i en aquests moments només ens queda forces per animar als amics Ciutadans a tirar endavant, a seguir defendiendo "nuestra lengua ninguneada" i a preocupar-se del problemes reals de la gent: la bandera espanyola als ajuntaments. No defalliu, crideu en perfecte bilingüe: ¡LIBERTAD, LIBERTAD!

blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/56481

Si lo dice vilaweb es como si lo dijera racocatala o naciodigital, vamos un hervidero de independentistas.
Porque no escribis todos en el Avui que asi levantais el nivel de la mediocridad que impera en el nacionalismo?

Hay toda una suerte de tipejos a elegir:
Salvador sostres, Vicente Alexandre, etc etc ...

El cobijo de los independentistas es la manada el grupo, sin eso no pueden siquiera darse palmaditas en la espalda ...

Guillem:

Si a la cabina d'Espànya hi posa "castellano" ens diràs que hauria de posar "espanyol" i a l'inrevés. I això ve donat pq le idea teva és castigar l'Estat i desvincular-te'n. A q t'hem vist el cul?
Salut!

Mandrós,
En Guillem sols ha constatat el que han fet els apanyols amb el rètol. El que no comprenc és com no hi afegeixin també el dibuix del "toro ojborne"

Jo amb la paraula "apanyols" ja en tinc prou per veure el cor d'un individuo, i després ens queixarem de que ens diguin "polacos" o "colonos occitanos", etc. Torno a repetir que la moda del odi territorial no em va gens ni mica, m'estimo més el Imagine de John Lenon.

Suscribo íntegramente lo que dice Yeti (:2) sobre la corrección gramatical y geográfica de nombrar español a la lengua común de los españoles.

La anécdota de cómo se ha producido -por vía expeditiva- el cambio de rótulo en el Parlamento Europeo indica la justa indignación ante el disparate de nombrar en una institución política tan simbólica nuestra lengua de un modo políticamente necio.

Es políticamente necio -aunque sea gramaticalmente correcto, pues castellano es sinónimo de español- no usar en el Parlamento Europeo el nombre más apropiado desde el punto de vista político de los dos que tiene nuestra lengua.

Sobre todo cuando la gran mayoría de los lingüistas recomiendan actualmente llamar a nuestra lengua español y no castellano. Dicen que el nombre de castellano es mejor reservarlo para la variedad dialectal hablada en Castilla.

La Constitución Española llama a nuestra lengua ‘castellano’ usando uno de los dos nombres que tiene pero eso no quiere decir que no se pueda usar el de ‘español’. En la Constitución no se prescribe nada sobre el nombre de la lengua. Acerca de la lengua solo se prescribe que el español (llamado “castellano”) es la lengua “oficial del Estado” y que “todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla”.

La petulancia de los que pretenden darnos lecciones de como debemos llamar a nuestra lengua solo tiene parangón con su “listeza”.