Criterio

Intentaré ser conciso: este párrafo es, en su brevedad, un destilado de pura ideología segregacionista, racista y fascista.

Llegará el día que negarán que lo han dicho. Memoria histórica.

Saludos

per Vicent Partal

DIMECRES, 24/01/2007 - 06:00h
24 hores
Repassem un dia qualsevol, per exemple ahir. Ségolène Royal arma un canyaret defensant la independència del Quebec. I quan el Canadà es queixa hi insisteix en que ningú no té dret a evitar la llibertat si la vol democràticament un poble. Mentrestant Sarkozy, (i un dels dos serà el president/a de la república) es destapa donant suport a la idea d'un domini a internet pels bretons "com ja el tenen els catalans". Bé. Per cert aquells espanyols qui li riuen totes les gràcies a la candidata socialista ahir callaven com a morts.

Ahir també des de Sèrbia la dreta retrògrada responia a les crítiques de la Unió Europea sobre Kossovë tot preguntant quina diferència hi ha entre el Kossovë i el País Basc i afirmant que si la Unió Europea vol un Kossovë independent també hauria de voler (ai!) un Euskadi independent. I a Escòcia el líder dels Demòcrates-Liberals, Nicol Stephen, es veia obligat a jurar que no farà una coalició amb els independentistes del SNP, possibles guanyadors segons les enquestes de les eleccions de maig. Els laboristes els havien acusat de "dubtar" davant la unitat britànica. A quatre passos d'allà, al nord d'Irlanda, encara tremolaven ahir per la verificació que la policia britànica de l'Ulster, teòrica responsable de la seguretat de tothom, s'havia dedicat durant anys a matar militants nacionalistes.

Una polèmica més tranquil·la: també ahir a Bèlgica alguns diaris valons es mostraven sorpresos de la decisió del govern de Flandes de promoure, junt al govern holandés (que parla igual que ell i que tots dos parlen diferent que els "altres belgues") el reciclatge de bolquers, una iniciativa pionera a Europa. I a Còrsega, encara parle d'ahir, feien explosió quatre bombes a Corte, Cervione i Brando-Luri, mentre bona part del nacionalisme cors reaccionava contra la visita de Sarkozy a l'illa i la mort de dos militants en esclatar-los una altra bomba. A l'illa de més abaix ploraven la mort, ahir també, del poeta Cicito Masala autor de "S'istoria", la primera novel·la contemporània escrita en sard. I als Alps el consell regional de Trento prohibia un referèndum que havia de fer-se a la ciutat de Lamon, per tal d'unir-se a la regió de parla alemanya del Tirol del Sud (i Ségolène protestarà, espere). Tornant cap a les Illes ahir també era notícia que a Gal·les un hotel del qual només sé que és "prop de l'estadi" de Cardiff, ha decidit inscriure els anglesos com a "estrangers", fet que no ha agradat a segons qui.

Tot això, i més, passava ahir, només en les vint-i-quatre hores que habitualment té un dia, a Europa. Ací al costat.

I encara podríem seguir durant hores i hores, especialment si anem a mirar notícies, isistisc que totes d'ahir, esdevingudes una miqueta més lluny. Per exemple podríem explicar que ahir va morir el líder dels independentistes de Casamance, Augustin Diamacoune Senghor. O que els separatistes dels Kaixmir han proposat converses de pau i s'han reunit amb enviats de la Unió Europea mentre que els partits turcs de l'oposició reclamaven al seu govern que envie l'exèrcit a combatre el nacionalisme kurd, encara recent la mort d'un dels periodistes que més obertament defensava aquesta nació. La Xina mentrestant pronunciava la seua amenaça ritual contra el govern de Taiwan per si es vol fer independent i un tribunal georgià condemnava "en absència" el president independentista que fou d'Adjària Aslan Abashidze, ara exiliat a Rússia. També el govern "separatista" de Nagorno-Karabakh era notícia ahir, en aquest cas per la seua proposta de lliurar al govern àzeri el soldat Eldeniz Nuriyev, que havien capturat al desembre. I a Puerto Rico s'encentava una polèmica sobre si cal demanar passaport als ciutadans dels Estats Units quan arriben al seu aeroport o no. I a Nova Zelanda el govern havia de fer front a la rebel·lió d'un grup maorí que ha tallat una carretera que passava per terreny que consideren dels seus ancestres.

En aquests temps en els quals la informació flueix amunt i avall més ràpid i clara que l'aigua justificar segons què a base d'insinuar que el món ha canviat tant i tant que ja no es pot ser nacionalista i cal ser "postnacional" resulta massa fàcil de rebatre. Només cal anar al Google News.

Ciudadanos "del Mundo", estic esperant que critiqueu les QUOTES de cinema ESPANYOL que han d'obeir escrupulosament els canals de TV i sales de cinema.
Coherència, si us plau!

Hola Miquel

Tienes razón en el fondo. Debe hacerse esa crítica. Pero el caso es que hay mucha gente y desde hace mucho tiempo que la viene haciendo. Esto ya se empieza a parecer al debate entre proteccionistas y librecambistas o a la polémica con los futbolistas extrajeros.

Librecambismo, futbolistas extranjeros y eliminación de cuotas benefician y potencian toda nuestra cultura.

Proteccionismo, pocos futbolistas extranjeros y cuotas perjudican a nustras culturas.

Cito el ejemplo futbolero con la única intención de que el argumento sea más simpático, no hay segundas lecturas.

Saludos

Se supone que las políticas de excepción a las que se refiere tan insigne y sesuda portavoz es seguir negando que los escritores catalanes más conocidos y que más venden, a saber, Marsé, Vázquez Montalban y Mendoza y actualmente Ruiz Zafón, sigan siendo tema tabú y anatema para los "culturetas" de la patria nazionalista catalana, por escribir en castellano. Je, Je, que nación más grande que reniega de lo mejor que tiene. Adelante con los faroles que en diez o quince años no habrá aquí ni editoriales, y lo digo porque ya han amenazado. Bueno... siempre nos quedará algunas migajas de la Caixa.