Daniel Tercero García publicó el pasado 29/7/2005 este interesante artículo en el diario Siglo XXI acerca de algunas de las mentiras con las que los nacionalistas han intentado moldear a su antojo la realidad del 11 de septiembre de 1714.
Henry Kamen es un prestigioso historiador e hispanista británico, que hace pocos meses publicó su última obra titulada “Felipe V: el rey que reinó dos veces”, y que en diversas ocasiones ha conseguido irritar al nacionalismo catalán con declaraciones históricas de gran calado. De todas ellas la más clara es la opinión que tiene el historiador de los hechos ocurridos el 11 de septiembre de 1714 en Barcelona.El historiador, tras una serie de investigaciones, que no han necesitado ser muy exhaustivas para mostrar hechos reales tal y como sucedieron, ha redactado una serie de acontecimientos que la historia nacionalista-separatista catalana ha ido desfigurando a lo largo del tiempo, principalmente desde finales del siglo XIX, momento en el que se configura el catalanismo, paso previo del actual nacionalismo y que seguramente dará paso a una fuerza separatista radical. Estos acontecimientos que el nacionalismo catalán abandera como fuerza nacional catalana contra las tropas españolas y que tienen en el 11 de septiembre de 1714 su punto de celebración –hay que ser un poco masoquista para celebrar una derrota- como día nacional catalán son hechos de resistencia local, es decir, la resistencia de las tropas del archiduque Carlos y pretendiente al trono real español, no olvidemos esto último, es básicamente en Barcelona y no en toda Cataluña como quieren hacernos ver los perdedores de hoy. Además, la resistencia al ataque borbónico que se lleva a cabo en la ciudad condal tiene una duración de trece meses, con lo cual la fecha del once se septiembre no es más que la fecha de la última derrota, pero ¿por qué no nos recuerdan la fecha del inicio del sitio? O mejor aún, ¿por qué no celebramos durante trece meses el día nacional de Cataluña?
Una de las mayores mentiras que se han contado y se siguen contando, sobre todo por los historiadores y profesores universitarios, es que la guerra fue entre catalanes y españoles. Como si hubiese sido una guerra entre dos naciones o dos estados. Algo que es totalmente falso, ya que la lucha fue entre partidarios del pretendiente borbónico Felipe de Anjou y partidarios del pretendiente Carlos de Austria. Recordemos, nuevamente, que era una guerra civil española, del siglo XVIII, y una guerra civil no es una guerra entre territorios si no que es una guerra entre dos bandos de un mismo territorio. Algo parecido sucede con la guerra civil de 1936 – 1939, los nacionalistas catalanes dicen algo así como que Cataluña perdió la guerra civil y la ganó Franco. Pues vaya falacia. La guerra civil (la del siglo XX sobre todo) la ganan unos y la perdemos todos. Y en el bando borbónico, el que sitiaba Barcelona, encontramos, según el historiador Kamen, a muchos catalanes y muchos de la Corona de Aragón.Publicado por Órdago a las Septiembre 11, 2006 01:31 AMPero esto no es todo, no solo el ejército borbónico tenía contingentes de catalanes, si no que la mitad, aproximadamente, del ejército sitiado estaba compuesto por alemanes. Que siete días antes del 11 de septiembre, el día 4, Rafael Casanova rechazara una rendición digna con Berwick, que estaba al mando de las tropas borbónicas, tampoco se cuenta en las universidades y libros pro-separatistas catalanes. Que las pérdidas de las tropas sitiadas fue de 6000 combatientes, aproximadamente, sí se cuenta, pero que en el otro bando murieron alrededor de 2000 soldados no se cita en ningún sitio. Que entre Casanova y Villarroel no existía buena sintonía lo demuestra la dimisión de este último tras rechazar la propuesta de paz del 4 de septiembre, y no como quieren vendernos ahora los nacionalistas catalanes de que tanto uno como otro son héroes de la patria por la defensa de unos valores, unos sentimientos y una tierra, que realizaron juntamente.
Pero para demostrar, una vez más, que el nacionalismo es obtuso, cerrado e irreal, sólo tenemos que ver el siguiente dato. El héroe de la nación, Rafael Casanova, que defendió casi hasta la muerte su tierra, estaba ya apenas cinco años después en Barcelona, ejerciendo de abogado, viviendo en una casa de gente bien asentada, con dos criados y con numerosas posesiones adquiridas por parte de la familia de su esposa. ¡Qué héroe y cuánto perdió Cataluña! ¡Menuda represión!
Claro que todo esto no lo cuentan los libros -subvencionados- de los estudiantes en las escuelas, los institutos y menos aún, los libros que se recomiendan en las universidades. Tiene que venir un historiador británico a explicarnos nuestra historia, la historia de una guerra civil en el siglo XVIII, una guerra en la que muchos catalanes perdieron pero muchos otros ganaron, igual que el resto de españoles. Una guerra que el nacionalismo catalán cree –o quiere hacernos creer- que perdimos todos los catalanes. Una guerra que perdió el nacionalismo catalán.
Celebrar la fiesta nacional durante trece meses al año es una idea excelente, a ver si el conseller se pone las pilas y dispone los fondos públicos precisos.
::1:: Publicado por: Demosthenes a las Septiembre 11, 2006 02:16 AM11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
11M !Queremos saber la verdad! Manifestación en la plaza Sant Jaume 11 sep - 20:00 www.peonesnegros.com
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
ORDAGO MIENTE DESCARADAMENTE Y SIN RUBOR PORQUE NO TIENE VERGUENZA
.....................................................
webpersonal.net/moria/index.htm
Aquest web està dedicat als esdeveniments de caire militar de la Guerra de Successió a la corona hispànica, entre 1702 i 1714.
Aquesta guerra i les seves conseqüències han estat abastament abordades des del punt de vista socio-polític i àdhuc econòmic per els historiadors catalans, com no podia ser d'altra manera, per la importància d'aquest conflicte en la història de Catalunya i dels catalans i de fet del conjunt dels Països Catalans. Efectivament, a partir d'aquell moment perdem les darreres estructures d'Estat que ens quedaven.
Però si bé sobre això s'ha escrit molt, sorprèn, potser per la deixadesa o aversió cultivada pels catalans d'una època ençà envers els temes militars, la poca documentació sobre els fets estrictament d'armes en general, i d'aquell conflicte tant important en particular. En general s'hi passa ràpidament, sense aturar-s'hi ni fer descripcions detallades. I això xoca amb la importància que molts cops li donen els espanyols a aquests fets i amb l'orgull que els documenten i relaten. S'han fet una història de vencedors. Per ells per exemple la batalla d'Almansa és una gran victòria que va permetre als borbons i a Espanya guanyar, es a dir a Castella imposar-se. I se'n vanaglorien sense cap rubor, tenen molt clar qui són ells i els altres.
Cal tenir present també que el conflicte era internacional i que involucrava a bona part d'Europa. Era doncs una espècie de guerra mundial, precursora del que podria ser considerada primera guerra mundial, la guerra dels set anys.
I en aquest conflicte els catalans vàrem ser utilitzats i posteriorment abandonats per les potències europees que van jugar en el tauler d'escacs internacional. Això va suposar que enfront de castellans i francesos hi hagué tot un conglomerat de nacionalitats dels anomenats aliats, confederats o imperials: portuguesos, austríacs, alemanys, holandesos, britànics, ... que en definitiva van ser els "nostres", i a la seva sort ens vam enganxar.
Aquest web doncs només pretén, a partir de les meves lectures i recopilacions d'aquí i d'allà, donar una visió d'aquesta vessant del conflicte.
EL SETGE DE BARCELONA
Des de finals de juliol de 1713 Barcelona és rodejada.
Fruit de la situació d’ocupació de tot el país les institucions catalanes no poden funcionar normalment. La Generalitat no es pot renovar ni poden acudir els representants elegits. Així doncs, des de principis de 1714 és el Consell de Cent de Barcelona el que agafa a la pràctica el control de la situació.
S’elegeix al general Villaroel, militar borbònic fins l’ofensiva de 1710, comandant de l’exèrcit català.
La defensa de Barcelona està composada en aquells inicis del setge per:
- 4.700 membres de la Coronela. Aquests homes formen part dels gremis professionals i estan sota les ordres del Conseller en Cap, Rafael de Casanova, des de finals de 1713.
- 2.000 soldats regulars entre els aixecats per la Generalitat als inicis de la guerra, els que havien abandonat l’exèrcit imperial i voluntaris valencians i aragonesos amb alguns alemanys, hongaresos i italians, tots ells enquadrats en els següents 8 regiments:
- Diputació, de la Ciutat, Nebot, Concepció, Sta. Eulàlia, Roser, Sant Narcís i Mare de Deu dels desemparats.
- 370 de cavalleria es a dir com uns 3 esquadrons, es a dir menys que un regiment orgànic de cavalleria, organitzats en 2 “regiments” sota les ordres de Joan Baptista Lleida i Sebastià Dalmau, el regiment de Sant Jordi i el de la Fe. A aquests caldria sumar-hi uns 100 Hússars i un nombre indeterminat dels cuirassers de Sant Miquel.
- algunes peces d’artilleria amb uns 300 servidors sota les ordres del general Basset.
- Uns 1.000 miquelets i altres irregulars.
En total doncs cal pensar que hi devia haver uns 8.500 combatents a dins de Barcelona.
A aquestes forces cal afegir que quedaven uns 2.000 miquelets i voluntaris desperdigats per el territori.
En definitiva els catalans estàvem estrictament sols enfront de l’enorme exèrcit franco-espanyol del duc de Pópuli, que arriba als 55.000 efectius més la flota de bloqueig.
Aquest bloqueig és permeable i cal recordar que les illes eren encara territori austriacista i per tant arriben combois des de Mallorca.
Durant el setge, a banda d’aguantar els bombardejos i les escomeses dels atacants, cal ressaltar les heroiques sortides més enllà de les muralles en operacions de càstig contra els borbònics. Un exemple d’aquests atacs va tenir lloc el 6 de setembre de 1713 quan un grup de combat composat per 350 soldats d’infanteria i 100 genets (l’esquadró de St. Jordi) desorganitzen als atacants de la banda de Sants. Va haver-hi moltes més sortides com aquests que tenien per objectiu tan el de causar baixes a l’enemic com el de requisar material.
L’exèrcit enemic no aconsegueix rendir la ciutat per fam o per els importants bombardejos d’artilleria. Els mesos passen i al gener, l’aixecament a l’interior de Catalunya provoca la suavització de les accions. Així van passant els mesos fins a l’estiu següent en que arriben tropes franceses de reforç, alliberades pel tractat de Radstadt, amb el nou comandant al capdavant, el duc de Berwick, al juliol de 1714.
La desproporció de forces és brutal:
Catalunya està totalment ocupada per uns 86.000 soldats, dels quals 10.000 són francesos, i 39.000 assetgen Barcelona.
Berwick intensifica el bombardeig de la muralla i comença a cavar trinxeres des del 12 de juliol en zig-zag cap a la muralla a la zona del Besòs el Portal Nou i el baluard de Santa Clara.
Caven fins al dia 24 en que emplacen l'artilleria. L'endemà uns 80 canons i 20 morters comencen a disparar ininterrompudament. Els catalans preparen frenèticament una segona línia de defensa darrera la muralla que era evident acabaria cedint.
Aleshores es va produir el primer gran assalt massiu d’infanteria contra la ciutat la nit del 30 de juliol de 1714. Fins a tres assalts d’infanteria van ser rebutjats un darrera l’altre amb una determinació excepcional. Podeu imaginar però que la situació era insostenible: una any de setge, gana, ferits, malalts, manca de municions i poques tropes i esgotades. Però fins i tot en aquestes condicions es va rebutjar novament una possible negociació per salvar el que es pogués a canvi de la rendició immediata de Barcelona, Cardona i Mallorca. Tanmateix no sabem on haguessin portat aquestes negociacions, sembla que acceptades per els francesos, ja que Felip V demanà deixar amb vida només a les dones i als nens i per descomptat no admetia el manteniment de cap llei pròpia.
Tant era així que fins i tot Lluís XIV va intervenir l’1 d’agost exigint el respecte de la vida i dels bens dels barcelonins.
El 12 d’agost es produí un nou atac dissenyat per Berwick com a definitiu: 16.000 granaders i sapadors atacarien per la gran bretxa oberta per ocupar els dos baluards, Portal Nou i Santa Clara, i així permetre el pas de la infanteria cap a dins de la ciutat. Els baluards, defensats aferrissadament per la Coronela, es van perdre i es van recuperar a costa de 200 baixes enfront de 900 per part dels assaltants. Però va ser els dies 13 i 14 d’agost en que s’arribà a la màxima brutalitat en el combat i en el cos a cos. Van ser 16 hores continuades de lluita en que els franco-espanyols van ocupar el baluard de Santa Clara del que foren desallotjats en un cos a cos tan extremadament violent que l’ímpetu de la càrrega catalana va continuar muralles avall fins a les trinxeres, desarticulant l’artilleria que pujava. El resultat d’aquests combats és esfereïdor: 700 morts més uns 900 ferits per cada banda.
Si la situació ja era desesperada imaginem-nos com quedava la cosa després d’aquest combat, amb la meitat dels defensors fora de combat i on la fam ja era generalitzada.
Aquells dies havia mort, concretament el dia 12, la reina Anna d’Anglaterra i el seu successor, Jordi I d’Hannover significava un canvi de política molt favorable als interessos catalans. Tanmateix aquest canvi va arribar, per descomptat, massa tard.
L’evident fracàs de l’intent de Berwick i l’altíssim cost en vides van fer que aquest modifiqués la seva tàctica: ara cercaria la rendició mitjançant un bombardeig constant.
Les muralles tenien bretxes obertes per tot arreu i un terç dels edificis de la ciutat estaven destruïts. En aquesta situació Berwick va fer arribar novament la proposta de rendició a la ciutat a canvi d’evitar el pillatge i la violència contra la població. La proposta va ser analitzada el 4 de setembre per la Junta de Govern i, increïblement donada la situació, fou rebutjada de ple per 26 vots contra 4.
Avui dia crec que no pots més que quedar-te perplex davant de la decisió o de com no va guanyar, com a mínim, la proposta de Rafael de Casanova de demanar uns dies d’armistici amb alguna excusa. El cas és que aquest fanatisme resistencialista potser s’explica com diu Soldevila per una espècie de neurosi col·lectiva que s’havia apoderat de Barcelona. El poble va celebrar la decisió i es va nomenar a la mare de Deu de la Mercè generalíssima de l’exèrcit en un clima d’exaltació suïcida enfollida.
Alguns però eren més objectius i veien la realitat, com Villaroel, que per tant va dimitir el 5 de setembre tot i mantenir-se en funcions.
L’assalt definitiu, simultani per 7 bretxes, es produí la nit del 10 al 11 de setembre. La lluita va ser novament duríssima i acarnissada. Els baluards van caure i van ser recuperats, però inexorablement els defensors van prendre peu a dins de la ciutat. Aleshores la lluita va continuar, ara carrer per carrer, casa per casa, barricada a barricada al barri de la Ribera.
Els borbònics van atacar amb 4.300 espanyols a l'ala dreta de l'atac, Portal Nou, i uns 14.000 francesos per les bretxes i el baluard de Santa Clara. Totes aquestes tropes eren de regiments molt experimentats i tan reconeguts com les Guardias Valonas o els regiments Anjou o Couronne. L'atac va ser simultani a tot el sector. L'ala esquerra i el centre atacant, francesos, van poder penetrar per les bretxes i entrar dins de la ciutat. Els espanyols de l'ala dreta, Portal Nou, van ser rebutjats. El Portal Nou va caure quan una massa de soldats va entrar per la bretxa principal de la cortina, va girar a la dreta i va atacar el baluard per darrera. D'allí van atacar el baluard de Sant Pere i d'allí el de Jonqueres, però els defensors d'aquest van arribar a recuperar el baluard fins a dues vegades. A les set del matí la situació estava estabilitzada amb els catalans defensant la primera línia de cases darrera la segona travessera que s'havia aixecat.
A quarts de vuit Villaroel va organitzar les contraatacs catalans a tota la línia del front! pràcticament tothom que podia lluitar va ser mobilitzat, dones i gent gran inclosa amb tota mena d'armes. Villaroel va ser ferit al Pla d'en Llull que no es va poder recuperar. Al centre sí que es va recuperar el convent de Sant Agustí, però va ser sobretot a l'esquerra catalana on la gernació, seguint la bandera de santa Eulàlia i els prohoms de la ciutat van carregar. El baluard de Sant Pere va ser reconquerit i es va seguir atacant el del Portal Nou. Va ser aleshores que el conseller en cap Rafael de Casanova va ser ferit. El front es va tornar estabilitzar amb els dos bàndols esgotats i els atacants esfereïts de la brutal resistència i el carnatge que s'estava produint. Els combats va durar unes hores més però la dituació era insostenible.
Després de 10 hores de combats els borbònics comptabilitzaven unes 6.000 baixes per més de 3.000 els catalans. Pocs defensors quedaven ja amb capacitat de combatre i eren les noves lleves de menors les que eren llançades al combat. A les 14 hores, i veient que la Junta de Govern, fins i tot en aquella situació, era incapaç de prendre cap decisió, Villaroel, ferit, prengué l’assenyada decisió de capitular.
Els combats es van aturar però fins l’endemà dia 12 no es començà a negociar els termes de la rendició. Berwick volia, òbviament, una capitulació incondicional, i nosaltres una rendició honorable. Finalment i després d’hores de dures discussions l’anglès bastard cedí, acceptant de respectar les vides i les possessions dels habitants. L’entrada de les tropes va ser el 13 de setembre i es produí sense incidents. Els catalans havíem patit unes 7.000 baixes més molts civils i els borbònics 14.000.
Totes les lleis pròpies van desaparèixer i començava la repressió.
::3:: Publicado por: Ordago ets un Fals a las Septiembre 11, 2006 10:38 AMel Pastís de la Diada
“...tallar el pa de pessic en forma d'escut heràldic, fer-hi dues capes de melmelada de gerds, la gema daurada ben escampada per sobre i quatre talls de gelatina de maduixa a mode de les barres de sang...” Aquells mesos de finals de primavera de 1977, el jove pastisser badaloní Miquel Comas s'enderiava a trobar un símbol dolç per la Catalunya que renaixia.
El Gremi de Pastisseria de Barcelona i Província, conscient que a casa nostra cada festa té el seu pastís, va voler oferir també per la Diada nacional una oferta gastronòmica de postres. La Junta del Gremi, sota la direcció de Francesc Baixas, va traslladar la proposta a l'Escola de Pastisseria, creada tot just un parell d'anys enrere, el 1975.
El Consell de Direcció de l'Escola s'entusiasma amb la iniciativa i de la quinzena de propostes presentades pels seus mestres pastissers n'elegeix la de Miquel Comas. Segons el mestre badaloní, “la proposta va ser elegida per lògica”: l'escut de Catalunya en el dia de la seva Diada Nacional.
Miquel Comas
Així naixia el que en el seu moment va ser una de les primeres iniciatives civils per a la recuperació dels símbols d'identitat.
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
11M !Diada nacional de Catalunya! Manifestació a la plaça Sant Jaume 11 set - 20:00
ORDAGO MIENTE DESCARADAMENTE Y SIN RUBOR PORQUE NO TIENE VERGUENZA
CRONOLOGIA
1700: mort de Carles II, últim Àustria hispànic. Al seu testament traspassa els regnes hispànics al net de Louis XIV, Philippe d’Anjou. L’emperador Leopold I, juntament amb Anglaterra i Holanda, defensa els drets del seu fill, l’arxiduc Carles.
1701: els catalans accepten Felip de Castella com a rei (Felip IV de Catalunya i Aragó) quan jura a Barcelona les constitucions davant de les corts catalanes.
Tanmateix l’oposició al Borbó és forta per la francofòbia fruit del tractat dels Pirineus, per la temença de l’absolutisme borbònic i per l’actuació arbitrària del lloctinent Fernández de Velasco. Les noves internacionals i l’actuació des de la plana de Vic reforcen el sentiment a favor de l’arxiduc.
1704: Els britànics ocupen Gibraltar que encara avui conserven. A Baviera hi ha la batalla de Blenheim, gran victòria dels aliats.
1705: juliol: es signa el pacte de Gènova entre cavallers vigatans i Anglaterra: aquesta desembarcarà 8.000 soldats i donarà suport a la causa.
Octubre/novembre: una esquadra anglesa que porta l’arxiduc arriba a Barcelona. Després del bombardeig la població es subleva i liquida a Fernández de Velasco. Les tropes angleses alliberen Tarragona i les catalanes Girona.
1706: les corts catalanes reconeixen l’arxiduc com a rei Carles III. El País Valencià i l’Aragó també s’alcen en favor de l’arxiduc. Al maig Felip V assetja Barcelona però fou rebutjat i a de tornar a Castella via França. Al juliol Carles III entra a Madrid, però ha de marxar per l’avanç castellano-francès.
Gran victòria aliada de Ramillies.
1707: derrota el 25 d’abril a la batalla d’Almansa que desorganitza l’exèrcit aliat (britànics, holandesos i portuguesos) i fa perdre els furs al País Valencià i a l’Aragó.
1708: Els aliats ocupen Menorca i a Flandes victòria aliada d'Oudenarde.
1710: ofensiva aliada en que es derrota a Almenar i a Saragossa a l’exèrcit felipista i Carles III torna a entrar a Madrid el 21 de setembre, però ha de marxar ràpidament per l’oposició que hi troba. La subsegüent ofensiva castellano-francesa amb les derrotes aliades de Brihuega i Villaviciosa al desembre fan retrocedir Carles III a Catalunya.
1711: parts importants de Catalunya cauen en mans de Felip V. El germà de Carles III, Josep I, esdevingut emperador, mor. Carles III esdevé emperador. Això comporta un gir en la política britànica que no vol reforçar l’Imperi i pot treure molts avantatges econòmics de la pau.
1712: Victòria francesa de Denain que evita la invasió de França.
1713: Es signa el tractat d’Utrecht: Castella perd Gibraltar (ocupat al 1704), Menorca, Sicília, Sardenya, Nàpols, Milà i Flandes. S’ha de respectar als catalans. L'Imperi austríac es nega a signar.
Els darrers aliats, amb l’emperadriu Elisabet Cristina de Brunswick, marxen de Barcelona. Al juliol comença el setge de Barcelona.
1714: Finalment es signa la pau de Rastadt i ja no es pot esperar cap suport exterior. El setge s’endureix amb l’arribada del duc de Berwick i Barcelona cau l’11 de setembre després d’una resistència heroica. No es respecten els acords assolits.
::6:: Publicado por: Ordago ets un Fals a las Septiembre 11, 2006 10:48 AMHoy es un buen día para repetir que Cataluña es una tierra absolutamente llena de imbéciles y de desgraciados a quienes una clase política sin entrañas lleva lavando el cerebro desde hace demasiado tiempo.
Tengamos compasión de esos pobres diablos y digámosles de nuevo que jamás lograrán sus objetivos.
Esperemos que cuando el gobierno del anticonstitucional ZP de los pasos separatistas definitivos, que haya otras personas que reaccionen para defender la dignidad de los miles y miles de españoles que somos pisoteados en Cataluña por tanto subnormal.
Mierda para Cataluña, la tierra más provinciana, ignorante e insensible del planeta.
::7:: Publicado por: Pedrolas a las Septiembre 11, 2006 01:14 PMEl nacionalismo es la expresión colectiva de lo más bajo del ser humano.
::8:: Publicado por: john galt a las Septiembre 11, 2006 01:26 PMYo siempre he tenido mucho cuidado en todo este tiempo de separar Cataluña del nazionalismo catalán, pero ya no más.
Desde que nací he estado aguantando la diferencia, la superioridad, las ventajas, los privilegios y las amenazas catalanas. Ya no más. Lo siento si os sentís ofendido como catalán (yo también lo soy) pero creo que voy a dar voz a mucha gente: PUTA CATALUÑA
::9:: Publicado por: Durness a las Septiembre 11, 2006 01:38 PMHay mucho a celebrar hoy 11S,el día en que acabaron los privilegios de los señoritos y de una banda de ladrones y caciques.De toda una casta y una estirpe de bandoleros acomodados de guante blanco.
Ese día cataluña abandonó la edad media y entró en la modernidad....
Soy catalanohablante con apellidos catalanes por parte de padre y me gustaría denunciar el lavado de cabeza sistemático que hemos recibido los catalanes en el tema de la diada durante los últimos cien años.Es una vergüenza que estos sátrapas del PSC-CiU,todos de familias burguesas ultraacomodadas,con la ayuda de los tontos utiles de toda la vida de ERC,burgueses de izquierdas y también bastante acomodaditos y para nada gente obrera o proletariado,se esten envolviendo todos los días y a todas horas en la bandera,una bandera que ni sienten ni respetan con el objetivo de manipular a la población y crear conflictos donde no los había y llenarse suculentamente sus bolsillos.Porque este es su único objetivo,llenarse los bolsillos,la poltrona,la moqueta y el coche oficial.Como ejemplo les pondré ese minúsculo pueblo de la Cataluña profunda en el que con gran pompa y gran gasto de fondos públicos celebraron la puesta en marcha del estatuto y en el que ni siquiera tienen una triste antena decente.Y que además esten acabando irresponsablemente con la convivencia pacífica y esten laminando el futuro de esta tierra.
P.D: Sr. Rodri,por favor,deje de una vez por todas la bebida.De verdad que mucha gente se lo agradeceremos.El ridículo que hace usted (lo último con lo del señor Rubianes) es realmente espantoso.Deje de defender al señor Rubianes que el no representa a Cataluña,se representa unicamente a sí mismo.
::10:: Publicado por: Joanot a las Septiembre 11, 2006 03:02 PMLOS TERRORISTAS SE PREPARAN - ESPERO QUE NO TENGAMOS QUE ARREPENTIRNOS POR NO HABERLOS DETENIDO ANTES.
(que hace el fiscal general del estado ?).
..............................................................
Los Peones Negros, a escena
Entusiastas de las revelaciones sobre el 11-M de El Mundo y la COPE, prestos a salir a la calle
Un desconocido movimiento ciudadano que se hace llamar Los Peones Negros ha tomado la iniciativa de reunirse el día 11 de cada mes, a las ocho de la tarde, en distintas ciudades, para pedir que se sepa la verdad sobre el 11-M. Los Peones Negros, por tanto, han salido a escena. Lo que faltaba. Detrás de esta convocatoria se cobijan organizaciones hiper críticas con el Gobierno de Zapatero como la Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT), que preside el comisario político del PP, José Francisco Alcaraz, la plataforma España y Libertad y la Asociación de Víctimas del Terrorismo Verde Esperanza, entre otras. En su página web Los Peones Negros destacan que periodistas como Pedro J. Ramírez, Federico Jiménez Losantos y Luis del Pino, entre otros, aplauden su proyecto sobre la verdad de los atentados de Atocha.
Los Peones Negros nacieron a través del blog de Luis del Pino en Libertad Digital titulado Enigmas del 11-M. Así lo explican, al menos, en su página web. Manifiestan que se trata de un grupo de personas independientes que desean apoyar en la calle los planteamientos como los que defiende Del Pino con el fin de averiguar la verdad del 11-M.
El símbolo
La participación de estos peones en el blog de Del Pino no sólo se evidencia a través del símbolo adoptado para ilustrar su página que es un peón negro, sino además en su férrea defensa de las revelaciones del periodista a través del chat. Las diligencias de Los Peones Negros han llegado incluso a proporcionar a Del Pino supuesta información privilegiada en torno al 11-M.
En este sentido, está el caso del bloggero Belga197, quien aseguró que la Goma-2 ECO no contiene nitroglicerina en su composición. Una información que no sólo se hizo eco Del Pino. Como es costumbre, en este asunto, Jiménez Losantos la difundió en la COPE y se refirió a ella luego en su columna diaria de El Mundo.
Afines al PP
Los Peones Negros niegan vinculación alguna con el PP y recalcan que han sido y son “implacables con el Partido Popular y con su líder, Mariano Rajoy, por el poco interés que han demostrado en esclarecer el Golpe de Estado del 11-M y la masacre de 200 ciudadanos en la que estuvo envuelto dicho Golpe”.
Pero lo cierto, es que, en la práctica, casi siempre exponen las misma razones del PP y de la prensa en la orbita de la derecha en torno al 11-M.
Los agujeros negros
El diario on-line que preside Losantos y, mucho más, El Mundo vienen esforzándose desde hace más de dos años en desvelar, dicen ellos, los agujeros negros del 11-M.
No extraña, pues, que sus promotores ensalcen a estos medios y a sus directores. A todos les une el afán por conocer que los atentados de Atocha no tuvieron como autores a los terrorista de raíz islamistas, sino que fue fruto de una conspiración en la que habría estado desde el PSOE hasta altos mandos de la seguridad del Estados, servicios secretos extranjeros y, al ser posible, también ETA.
La foto de Pedro J.
Pedro J. Ramírez no sólo es aclamado desde la web por Los Peones Negros. Hará un par de meses una simpatizante le hizo entrega al director de El Mundo de una camiseta y una gorra de esta asociación. Ello sucedió tras un partido de pádel, deporte favorito de Aznar.
El nacional-socialismo español es la expresión colectiva de lo más bajo del ser humano.
::12:: Publicado por: Joan Galtes a las Septiembre 11, 2006 04:02 PMIntuyo que el mensaje escrito bajo el seudónimo de "Joan Galtes" (que casualidad,cuantos Joans en tan pocos minutos)va dirigido irónicamente hacia mi.Sap una cosa senyor Joan Galtes (intuyo también que es usted el mismo que escribe bajo el apodo de "fals") a mí las banderas y las patrias no me dan de comer.No em donen de menjar (le escribiré en maléfico idioma castellano para que nos puedan entender cuantos más mejor lo que intento decir).Ni las identidades,ni lo que diga mi DNI.Ni tampoco la sonrisa cínica o hipócrita de ningún político envuelto en banderas.No me dan de comer las piedras o lo árboles de cualquier paraje.Me dan de comer el trabajo de mis manos y mi cabeza y de ahí proviene mi sustento y lo que me otorga la vida.Los orgullos,las egolatrías nacionales y los bajos instintos irracionales en general como decía Schopenhauer,más bien los suelo dejar para gente que piensa como usted,sus adláteres y sus acólitos.
Yo no le he insultado a usted,no sé porque me tiene que llamar fascista cuando escribe el email bajo su falso nick,ni decirme si voto al pp,más que nada porque nunca suelo ir a votar y menos a un partido que representa a la burguesía y a unos intereses que no me representan.Si de verdad conociera el significado de esa palabra,y no como un vulgar insulto con el que salir al paso cuando no sabe o no tiene nada que decir,seguramente la utilizaría con mucho más cuidado y no tan a la ligera ni tan alegremente de lo que nos tiene acostumbrados,ya que fascista es todo aquel que no acepta ninguna manifestación de pluralidad o diversidad de ideas de cualquier ámbito que no sea el pensamiento único que el mismo intenta imponer e implantar en todos los ámbitos de la vida,sabe? (creo que usted cumpliria amplia y sobradamente los requisitos para ello).Y como podrá entender a mi no me gusta eso de los fascistas.Ni los de derechas ni sobretodo los de izquierdas estos últimos disfrazados de salvadores de la humanidad y de los pueblos supuestamente oprimidos,pero que solo están interesados en SU interés,valga la redundancia.Oprimidos supongo estarán en Moldavia,en Zaire o en Bangladesh,no en Catalunya donde existe una de las burguesías más potentes de Europa y uno de los niveles de vida más altos de Europa.Casi nada.
Estamos demasiado acostumbrados últimamente,sobretodo aquí en Cataluña a manifestaciones de ese tipo por parte de personas que tienen una idea fija y absolutamente cerrada de como tendría que ser el mundo y como le gustaría que fuera,a su imagen y semejanza,pero que tienen poquita idea de lo que representa un sistema de l-i-b-e-r-t-a-d-e-s auténtico.Gente que les gusta hablar de pluralidad y progresismo y se llenan la boca con ella,pero que a la hora de la verdad,al aplicar esa pluralidad y ese pregresismo,esos valores supuestamente altos en su propia casa y aplicarse sus propios consejos,si te he visto no me acuerdo.Gente hipócrita y cínica en definitiva.
Dirigentes políticos,por supuesto incluidos.
Todo esto,además disfrazado de falso progresimo.Una dictadura de guante blanco se llama.Una dictablanda.
Joanot,he leído muy atentemente su escrito y tengo que decirle que estoy de acuerdo con usted en la mayoría de lo que dice en toda su exposición.
Las naciones fuertes no se construyen con banderas,fiestas de agravios o vestiditos,bailes y costumbres regionales,se contruyen con hospitales y atención sanitaria moderna,escuelas con enseñanza de calidad,pensiones dignas y con un auténtico estado de derechos y libertades,no lo que existe en Cataluña ahora que es fiebre identitaria y una especie de delirio colectivo patriótico como si fuera lo más importante del universo.Muchos estamos hartos de todo esto porque realmente esconde un afán insaciable de una pandilla de ladrones por ostentar el poder por los siglos de los siglos.
Amén
::14:: Publicado por: El Recolector a las Septiembre 11, 2006 07:05 PMEl nacionalismo es la expresión colectiva de lo más bajo del ser humano.
::8:: Publicado por: john galt a las Septiembre 11, 2006 01:26 PM
El nacional-socialismo español es la expresión colectiva de lo más bajo del ser humano.
::12:: Publicado por: Joan Galtes a las Septiembre 11, 2006 04:02 PM
..................................................................
Señor Joanot, acaso es usted este "john galt" ?.
Aaaahhh y una cosa, si está cansado, acuestese que durmiendo se pasa.. !!! y sobre todo la pajara !!!!. Es que alucina hombre y quizas durmiendo dejará de decir sandeces y de destilar esa violencia que le gotea por la babilla, se va ha hacer daño hombre.
::15:: Publicado por: Joan Galtes a las Septiembre 11, 2006 07:22 PMPer cert,senyor Joan Galtes alies "fals":
(socunfacista@pp.com:)
En català s'escriu sócunfeixista@pp.com
De res per la traducció...
"Mierda para Cataluña, la tierra más provinciana, ignorante e insensible del planeta".
"Lo siento si os sentís ofendido como catalán (yo también lo soy) pero creo que voy a dar voz a mucha gente: PUTA CATALUÑA"
Este es un pequeño ejemplo de los que piden respeto para su España y de como en solo 16 participaciones , aparecen estos energumenos. Asi entienden su equivalencia de respeto a los otros. Estos son a los que les resulta insoportable el Rubianes
::17:: Publicado por: rodri a las Septiembre 12, 2006 02:09 AM¿Clitelio, dedicará un monográfico semejante para la celebración del "Día de la Raza" de aquí un mes?
Ay, ¡¡¡y es que cree el ladrón que todos son de su condición!!
::18:: Publicado por: Daniel le malice a las Septiembre 12, 2006 09:03 AMPedrolas, Durness, estaría bien que no generalicéis tanto y sobretodo, que no insultéis.
Con esas formas os ponéis a la altura de los nazionalistas de "racó català".
Ordago, si no te gusta Catalunya, por qué no te vuelves a tu querida ejpaña a morirte de hambre y a los catalanes nos dejas en paz ?
Va lo mismo para os miles de inmigrantes ejpañoles traidos por Franco durante y después de la dictadura para "repoblar" Catalunya de sangre ejpañola....
Exèrcit Català JA !!!
somunanacio.blogspot.com/2006/04/un-exrcit-catal-s-possible-i-necessari.html
Xavier no tienes mucho de catalán tu, ¿no? En cataluña no hablamos así de nosotros mismos. Ya que creo que tu apellido no es muy catalán...
::21:: Publicado por: zoom a las Septiembre 13, 2006 08:54 PMXavier: De estos (cientos de) miles de inmigrantes que vinieron de la miseria, muchos lograron prosperar y a día de hoy la mayoría de éstos no son unos desagradecidos paranoicos como los autores de de este bloc.
Zoom: tu nick me recuerda a un idioma que no es ninguno de los cinco (o siete, o...) que se hablan en esta península. Y me pregunto que tendría que ver que el apellido de Xavier fuera inglés o que tu e-mail fuera Fernando.
::22:: Publicado por: francesc a las Septiembre 13, 2006 11:25 PMvivo en barcelona y estoy cansado de el constante lloriqueo de opresion y demas , cojer armas y ir al ebro , trazar una linea de defensa de modo que corteis españa con cataluña. SUBLEVAOS CAGATS
::23:: Publicado por: pollo a las Septiembre 22, 2006 02:15 PMAlgú ha dit: "El nacionalismo es la expresión colectiva de lo más bajo del ser humano."
Hummm... jo creia que de l'expressió col·lectiva d'allò més baix de l'èsser humà se'n deia orgia! XD
A ver he leido unas cuantas frases del personaje del principio y no me he podido aguantar y terminar de leer tal patochada... Porque parece que el que está tergiversando la realidad no es más que el susodicho.
Tengo 31 años y hace bastante tiempo que estudié la historia de España y en concreto Catalana. Y obviamente como Catalán que soy recuerdo muy bien ese pequeño trozo de la historia y en mi caso que creo que es el de todos los que hemos estudiado en CATALUNYA... Los catalanes se ponen de parte de Carlos de Austria porque el Borbón no es más que un FRANCÉS que queire el poder de España. Mientras que le Archiduque es familiar del antiguo Rey. A lo que los catalanes se unen a Carlos e Inglaterra promete ayudarlos. En el transcurso de la guerra Carlos hereda el reino de Austria y Alemania por lo que los ingleses se retiran y él como ya tiene su reinado se las pira y nos deja tirados. Así que eso que en las escuelas y universidades nos dicen que la guerra es entre catalanes y españoles.... Me parece de una bajeza y unas ganas de crear polemica... insultantes. Antes de Hablar mejor contrastar los hechos. Y si eso es lo que ha dicho el gran historiador ese... Recuerdame como se llama, más que nada por si un dia me da por leerme historia no cagarla y leer un libro de ciencia ficción.
::25:: Publicado por: Xavier a las Octubre 9, 2006 11:23 PMXavier,
Además, el Borbón francés Felipe V, era sobrino de Carlos II (el último austria español). Sí que tenían parentesco.
Además, Carlos II, antes de morir, designó heredero a Felipe V.
Por si no lo sabíais...
::26:: Publicado por: para Xavier a las Octubre 10, 2006 12:56 AMno al Nazismo catalan
www.valenciafreedom.com
::27:: Publicado por: www.valenciafreedom.com a las Agosto 28, 2007 03:33 PMvaya mierda de historia de kataluña
viva españa
::28:: Publicado por: frank a las Abril 22, 2008 08:24 PM