Criterio

No entiendo que a alguien con un delirio paranoide tan evidente (¡"nos queréis exterminar"!") lo metieran en la cárcel en lugar de un psiquiátrico. ¿O esa frase era una cita del artículo del otro pirado? Me da pereza seguir los links para discernir la autoría de uno y otro, aunque, si se dan la razón mutuamente, deduzco que comparten ese delirio en concreto. Y digo "ése en concreto" porque este tipo de enfermos suele tener una idea fija dominante, pero raramente tiene sólo una. Seguro que su familia y sus amigos podrían ilustrarnos acerca de otras "rarezas" de los individuos en cuestión.

Lo malo de estos enfermos es que, si afirman que se les parece Lucifer o que los extraterrestres les mortifican con mensajes telepáticos, la gente que les rodea suele acabar por llevarlos al psiquiatra. Pero cuando focalizan su delirio en causas dudosas (por ejemplo: "los vecinos hacen ruido por las noches para no dejarme dormir" o "no asciendo en el trabajo porque existe una conspiración entre los compañeros de la empresa"), raramente reciben atención médica porque sus parientes les dan la razón o, a lo sumo, piensan que se trata de inofensivas manías suyas. Cuando les da por encajar el delirio en una causa socialmente aceptada (por ejemplo: "los españolistas quieren exterminarnos"), sus delirios no sólo no llaman la atención en su entorno, sino que reciben aplausos. Y lo peor es que arrastran a otros en la pendiente de su locura: en la Alemania de entreguerras existía un difuso antisemitismo, pero pocos creían realmente que los judíos fueran diablos empeñados en destruir a la raza aria hasta que llegaron Hitler y sus amigotes y les convencieron de que estaban en peligro por culpa de una conspiración judía internacional. El resto de la historia es sobradamente conocido.

Aquí tenéis el enlace directo al artículo original. Por si lo queréis poner en el post.

www.cerdanyola.com/Revista/suplement.asp?id=4263

Saludos

Jajajaja, dagwood si el tipo este está para els psiquiatrico, tu y tus paranoias nazis también. Portaos bien y sed amigos cuando os encierren juntos.

---

Dales recuerdoscuando lleguen a donde estás hace
años.

Als intel·lectuals del manifest "antinacionalista", quixots de l'ideal

Falangistes taxidermistes

Tants articles estèrils i encara ningú els ha entès: els intel·lectuals "antinacionalistes" són somniadors, quixots de l'ideal. Ells somnien i Boadella rebla el clau: tant de bo els tancs poguessin entrar de nou a Barcelona i alliberar-la dels pecats maçònics que la van dur per la falsa ruta. Es diuen republicans però jo crec que es mereixen un blasó d'honor. Són la nova falange. Abans la Ballena Alegre, ara el Taxidermista. Són valents, decidits, homes sense por. Però no del tot. Falta catarsi. Falta parlar clar i espanyol. Els catalans no saben què volen. No són, en el millor dels casos, bons espanyols. Van afusellar-ne tants com van poder, van enviar-ne milers a l'exili i van condemnar al silenci la gran majoria. Però són malparits. No ploren d'agraïment pel fet que la Falange els permetés sobreviure una estona. Els falangistes, gent culta, intel·lectuals purs, només volien que fóssim bons espanyols, catòlics, ultramoderns, virils, però érem bruts, republicans, heretges i volíem dividir i no pas unir, que això és Espanya; una unitat mística forjada sobre el linxament i el genocidi o, per ser més fins, una germanor a base de fogueres purificadores. Qui no ho entengui ha de morir i els falangistes volien que els catalans ens apuntéssim sincerament al carro de la victòria.

Els meus bons amics Espada, De Azúa o Boadella ja ho saben perquè ja els ho hem explicat quan fèiem pinya en fòrums babèlics: el feixisme també neix a Catalunya, el nostre catolicisme, tenyit de fals progressisme, odiava la religió republicana catalana i van trobar amb Franco l'excusa ideal per sotmetre el país a una purga expiatòria de la qual en sortiríem nets de culpa, robotitzats i idiotes, servils i mal·leables. Però els romàntics de la Falange esperaven força més i jo els entenc: que el català es parlés flojito i en la intimitat, que els catalans s'entreguessin, feliços, a la nova Espanya i que la qüestió catalana, aquesta nosa perpètua, desaparegués un cop liquidats, físicament també, els seus usuaris, com per exemple els intel·lectuals catalanistes. Ara exigeixen que se'ls escolti i se'ls obrin les tribunes públiques. Però jo, al contrari, penso que hem de respectar el seu esperit romàntic.

Boicotejem-los, marquem-los a foc roent, fem-los la vida impossible perquè sofreixin en carn pròpia allò que ells van donar-nos quan realment manaven. I pelaven. Donem-los la intolerància que ells van repartir quan en tingueren ocasió, perquè és clar, quan hi havia els tancs al carrer l'amic Companys no tertuliejava sobre nacionalisme amb el Caudillo, sinó tot al contrari. Més franquesa, amics Boadella, Espada i De Azúa, refotut Félix, que treies els ulls de les conques, allà a l'Antic Forn, mentre ens deies, a mi i a l'Alfons Martí, llavors escriptor inèdit, ara reconegut i respectat, que la humanitat havia de tornar als sacrificis humans i al canibalisme per recuperar la virilitat de la massa que com a bon fill de franquista sabies criminal i espanyola. Ai, dimoniet Boadella, com ens coneixem, jo que tanta propaganda t'he fet, Déu i el poble em perdonin, que per no tenir nassos de matar els militars que et perseguien et converteixes en un d'ells, com jo ho vaig fer una bona temporada quan us servia de mascota i, en lloc de vomitar sobre la Guàrdia Civil, vaig preferir menjar-me el fibló de la tortura i optar per preses més fàcils, com el catalanisme, abans de pensar, com ara, que algun dia m'esperarà la sagrada hora de la venjança. I, com no, benvolgut Espada, comisario Espada, fill de porter, el típic repel·lent espieta que en una Catalunya sana ens faria de comissari a Via Laietana, a la Brigada Social, és clar, i ens pegaria i ens estudiaria com el taxidermista col·lecciona les papallones mortes o els caps dels enemics caiguts.

Ja vau elegir bé, reputes, el Taxidermista! Voleu que els catalans, si encara en queden, se suïcidin en grup o abracin la fe espanyola. Perfecte. Però jo us demano coherència. Haver-ho dit durant la Segona República i haver-vos exposat que gent com jo, gent millor que jo, perdó, us fotéssim el tret de gràcia abans que vosaltres, sense collons de disparar, deleguéssiu en la xusma les ordres d'assassinar-nos. No delegueu més ni doneu lliçons de democràcia i de respecte. No exigiu els que els vostres mentors ens van negar. Digueu-ho clar, amics d'afables converses i visions magistrals, ens voleu exterminar, ara que sabeu, a més, que som pocs, covards i febles i que tothom us escolta amb temor reverencial. Doncs nosaltres també volem exterminar-vos. Que carai. Divertim-nos fins a morir que la guerra, a cara descoberta, potser ja ha començat.

oriol Malló. Periodista i escriptor
Oriol Malló

La cara es el espejo del alma.

Si este personaje escribe en el Tot Cerdanyola, no creo que se le tenga que prestar demasiada atención.
Es evidente que con sus "paranoias", sólo ha llegado a eso.

Cosas claras:
Si la gente acude a este blog es por los temas que eligen "Virgulilla" y "Órdago". No os dejéis manipular por el impersonal que en cada tema pega una noticia absurda, falsa y manipuladora.

Así que nadie haga ningún comentario sobre él, ni nombrarlo, demostrarle que estáis por encima de sus tonterías.
Hay muchos blogs o páginas webs que repiten las tonterías que él pega y la mayoría subvencionadas por la Particularidad catalana.
Yo visito es web porque es de los pocos lugares se denuncia los atropellos contra el español.
Os pediría que tampoco contestéis a este comentario, solo leerlo y pensad. Si queréis seguir comentando las subnormalidades adelante, pero no os dejéis manipular.

Peter: Que guapo has salido en esa foto. Pues ese eres tú, ¿verdad? Con tus gafas, tu perilla, clavao al que sale en el programa de BonaFont